Quatre temporades a Divisió d’Honor, i quatre enfrontaments amb el Cerdanyola. En arribar, Jaume Grau un històric dels escacs catalans, incombustible, ens saluda. Curiosament, ens comenta que “sempre ens guanyeu per 6-4”. He revisat els enfrontaments, perquè jo també ho vaig pensar en dir-ho ell, però no. Certament, sempre els hem guanyat, però amb resultats diferents.
Temporada 2015 Mollet 8 – Cerdanyola 2 (veure acta fent click AQUÍ)
Temporada 2016 Cerdanyola 3,5 – Mollet 6,5 (veure acta fent click AQUÍ)
Temporada 2017 Mollet 6 – Cerdanyola 4 (veure acta fent click AQUÍ)
Però, resultats passats, no pressuposen resultats futurs, i veient l’alineació del Cerdanyola, de l’1 al 10, i la nostra, amb forces baixes, la cosa pintava molt disputada.
Efectivament, es va anar veient a mesura que avançava el matx, que la cosa no seria gens fàcil. Fins a molt avançada la tarda no es va començar a aclarir la cosa una mica. Van anar guanyant-se partides a partir de les 19,06 hores. En una hora, estàvem 0-3 però hi havia una partida molt complicada al primer tauler i un altre al darrer. Destacar la ràpida victòria de Guillem Garcia contra Òscar Oliva que ens va donar un valuós punt.
Per la seva banda, lluitant en una posició inferior, David Arenas va fer unes valuoses taules amb Antoni Gual i Paco Fernández (amb molta paciència davant el seu rival que no semblava disposat a acceptar que la posició estava “morta”) amb José Valencia. Per la seva banda, Pere Garriga va jugar una molt bona partida amb negres, anotant-se el punt contra el GM Djuric i Yago de Moura va jugar la partida més espectacular del matx, a cara de gos contra René Alonso, on podia passar de tot i, finalment, es va anotar el punt.
Ricard Morros, que semblava podia aconseguir quelcom mes, va haver de conformar-se amb l’empat, igual que Nathan Ronce, que va consumir molt temps davant Gabriel Castellet i, malgrat que semblava que anava a guanyar, va signar l’empat.
Per la seva banda, Krysa no va poder aguantar la posició inferior i va caure davant Guerra, a l’igual qué Luque contra Garcia Acosta. Cristian Fernández va guanyar relativament de pressa també a Escandell, en una partida amb remat molt contundent, guanyant molt material i forçant que el rival abandonés.
En resum, un matx complicat, amb un resultat final de 6-4, el menys positiu per nosaltres en els 4 anys en què ens hem enfrontat. És cert qué la nostra alineació era una mica inferior en potencial al qué es podia esperar però els jugadors van donar la cara i, molt seriosament, van aconseguir un resultat molt positiu. Amb el 3-5 la cosa no estava clar, ja que les partides de Nathan i Ricard eren de resultat incert. La de Luque ja estava molt malament.
La setmana vinent, enfrontament inèdit a Divisió d’Honor pel Mollet. Rebem al Sant Josep de Badalona, club històric, i amb molts bons amics, encapçalats per Manel Triquell.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
