Campions de Primera Divisió 2014.


Avui 4 de maig de 2014 el primer equip del Club d’Escacs Mollet ha aconseguit una fita històrica en els seus 83 anys d’història, guanyant el Campionat de Catalunya de Primera Divisió, al derrotar al Terrassa, campió del grup I de la Primera Divisió, i completant una temporada magnífica que va tenir el punt àlgid el passat 23 de març a l’aconseguir l’ascens a Divisió d’honor i quedant campions del grup II de la Primera Divisió.

L’encontre d’avui decidía el campió de Catalunya de la Primera Divisió amb un únic enfrontament entre els dos campions de grup, ja ascendits. Malgrat que el més important ja estava aconseguit, amb l’ascens pels dos clubs, el Terrassa ha presentat un fort equip amb 7 taulers superiors als nostres en ELO FCDE, alineant experimentats jugadors com els MF Pablo, Ubach i Simon i el MI Pomés, juntament amb altres dels jugadors que han aconseguit el merescut ascens.
Per la nostra banda, equip de gala amb els 9 primers jugadors disponibles de la llista de forces, Mayans, Amores, Garriga, Morros, Cristian, Bals, García, Fernández i Romero juntament amb Javier Morais, disposats a plantar cara a l’equip egarenc.

Fins passades les 2 hores de joc no s’ha decidit la primera partida. Paco Fernández ha signat taules en una posició que, ell mateix,  pensava que es podía forçar pero amb risc innecesari i, consultant amb l’avui delegat, Ramón Caro, ha anotat el primer mig punt. Poc desprès, jugant molt finament i aprofitant l’avantatge de l’obertura, Jordi Bals ha doblegat al seu rival i ha anotat el primer punt sencer pel nostre equip. Encara no eren les 12 del matí, i amb 0,5-1,5 quedava tot obert amb 8 intenses partides en joc. En aquell moment, incertesa, amb la percepció de que Morais i Pere estaven una mica millor, Mariano, Amores, Ricard i Guillem igualats i Eugeni i Cristian una mica pitjor.

Poc després, Eugeni consulta amb Ramón Caro i, davant la posició tablífera i complicada per forçar, accepta les taules del rival i ens posem 1-2 amb 7 partides en joc. Poc desprès, Amores signa un empat en una posició amb una torre per banda i peons, d’incert resultat si no era amb alguna errada seva o del MI Joan Pomés.

En aquell moment, les partides de Ricard i Cristian s’han complicat molt (Ricard ha perdut qualitat i un peó) i Cristian, amb peó de menys té seriosos problemes al flanc de dama. Per altra banda, Morais, com una boa constrictor va anar apretant al seu rival, deixant-lo poc a poc contra les cordes. Garriga està lleugerament millor, o ho sembla, pero amb una posició força complicada on qualsevol imprecisió pot ser letal. Mariano amb una posició complexa, pero control·lada, no sembla que patirà, tot i que comença a apurar-se de temps. Guillem, jugant amb negres, sembla que té una posició no massa favorable, pero aguanta l’atac del rival.

Quasi consecutivament, Morais acaba doblegant al rival, amb 3 peons de mes al flanc de dama, i lligats, en un final amb torre per banda, ja que el seu rival opta per abandonar i Guillem es treu del barret una extraordinària jugada de sacrifici que deixa al rival sense cap opció davant el mat imparable si captura la torre, o a la primera fila de les blanques si mou el rei a g1. Una partida per veure si ens la fa arribar Guillem. Quasi simultàniament, Cristian havia perdut el final per una imprecisió quan podia empatar, per anar a per la victòria. Al marcador un 2,5-4,5 amb 3 partides en joc, que pintaven força diferents. La de Mariano continuava lluitada i sense pronòstic clar, la de Pere s’havia complicat molt i pintava taules, si es que no es cometia cap imprecisió per cap banda i la de Ricard semblava coll avall pel seu rival, tot i la lluita del nostre company. Pere signa taules i amb el 3-5 al marcador, encara podía passar de tot. En aquell moment, seguint instruccions d’equip, Mariano demana taules, que son rebutjades, lògicament, pel rival, ja que suposaven la pèrdua del matx. Mariano, amb força apuros de temps, juga amb molta precisió un complicat final amb dama i cavall contra dama i alfil, mentre Ricard aguanta. Finalment, amb una brillant combinació, Mariano queda amb peó de més i el seu rival només pot aconseguir entrar amb la dama per buscar escac perpetu i la partida acaba en taules. 5,5 a 3,5 i som campions de Catalunya de Primera Divisió. Amb el matx decidit, Ricard intenta aguantar pero, al final, Emili Simon imposa la superioritat manifesta i acaba el matx amb un 4,5-5,5 que reflexa la complicació de guanyar a un històric com el Terrassa. Al final, 3,5-1,5 als 5 primers taulers i 1-4 als 5 darrers, el que demostra la forta lluita i la importància dels empats als primers 3 taulers.

Finalitza una temporada histórica amb l’ascens i el campionat. Això ja no ens ho treu ningú. Ara, a preparar la temporada 2015 que, per primer cop, jugarem a la màxima categoría dels escacs catalans, la Divisió d’Honor.

Acta de l’encontre fent click AQUÍ

Ampli reportatge fotogràfic d’Antoni Pous i Ramón Caro, al Flickr del Club fent click AQUÍ

IMG_1062

 

 

 

Categories:

Monthly Archive

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies