“El 18 de juliol de 2020 serà un dia que quedarà al nostre record per sempre.
Pau arribava a l’última jornada amb molta confiança, amb 4 punts de 6 partides, i havent perdut solament amb els dos millors jugadors de torneig, jugant amb negres i plantant cara fins al final.Són partides que quan les va repassar amb el seu professor, va veure ràpidament els seus petits errors, fruit dels nervis i de jugar més de pressa de l’habitual, contagiat de la velocitat dels seus rivals.
Sabíem que si, guanyava les dues últimes rondes, quedar entre els deu primers era factible, tot i que els rivals serien molt durs, Pau ho afrontava d’una forma optimista com sempre. No només ha gaudit de les partides, sinó que també les tardes a la piscina, a la platja i les partides a la terrassa de l’hotel amb els companys de delegació, ha fet d’aquests dies unes jornades magnífiques després d’uns mesos molt durs i dubtes abans de decidir venir a torneig.
L’organització ha estat un 10, amb control mèdic de temperatura abans de cada ronda, accés només a àrbitres i jugadors, i tot preparat perquè només haguessin de jugar. Una anècdota divertida és que els petits sovint sortien de les partides amb l’ampolleta d’aigua sencera i amb molta set, perquè no tenien força per obrir el tap. 🙂 El de veure les partides en directe per Chess24 és una altra dimensió, tot el club, amics i família seguint i patint amb Pau amb la distància i amb temps real.
Els aplaudiments de tota la delegació catalana quan sortia cada jugador de la sala, tant se val si amb victòria o derrota, eren molt emocionants.
Com a cada ronda, un cop que se sortejava el rival, Pau preparava amb Cristian la partida via telemàtica. Quan Cristian havia avaluat com jugava el seu rival, quedàvem plegats per whatsapp a quina hora feia una videoconferència amb Pau via Zoom per repassar com afrontar al rival depenent de com jugava. Els pares ja ens perdem amb el vocabulari dels petits, i haurem de fer classes d’escacs per saber interpretar que vol dir Pau i Cristian quan parlen de la Greco, la Siciliana, L’escandinava o el Gambit Evans…La 7a ronda el van emparellar amb Danilo Fernández, jugador del club de Ajedrez Coín i millor andalús del torneig, i d’andalusos hi havia molts i molt bons. Pau no va fer errors, va jugar amb calma i va guanyar la partida fent gaudir a tots els pares catalans patidors que seguíem la partida als nostres telèfons a l’entrada del Palau de congressos on jugaven, i a on per mesures de seguretat no teníem accés. Aquesta victòria va posicionar a Pau amb 5 punts empatat amb 8 jugadors més, i dos fets molt clars, quedar entre els deu primers estava a tocar, i que l’últim rival seria duríssim. El sorteig va proporcionar enfrontament amb un amic de Pau, en Guillem Torres de Joviat Manresa, jugador amb el qual Pau ha jugat un grapat de vegades al lichess durant el confinament i amb el que ha passat estones d’oci durant aquesta setmana. La partida va ser llarga, i Guillem va plantar cara i fins i tot va estar a prop de deixar a Pau sense dama, però ho va resoldre després d’una jugada on va pensar més de 5 minuts per trobar la millor opció.En sortir, després d’una actuació magnifica de tota la delegació catalana, ja ens vam acomiadar de tots els amiguets i famílies, disposats a tornar amb un llarg viatge per davant, contents de pensar que Pau hauria quedat entre els deu primers. La sorpresa va arribar pel grup de whatsapp del club quan ens van confirmar que Pau quedava 3r del campionat, 3r d’Espanya sub8! Vam baixar del cotxe abraçant-nos els quatre, on ja estàvem amb els cinturons lligats per tornar, per anar a l’hotel de nou i rebre el trofeu de 3r classificat de mans de Javier Ochoa, president de la FEDA.Parlant amb el campió del torneig l’Álvaro Torres de la federació madrilenya i amb 8 de 8 al campionat, va confessar a Pau que li va costar de valent guanyar-lo i que estava molt content que Pau hagués quedat 3r al desempat amb tots els que van acabar amb 6 punts.No ens cansem de repetir l’agraïment pel Cristian Fernández, per la paciència, esforç i estima que li dedica a Pau a cada classe, sense el qual aquests resultats no haguessin estat possibles. Pau l’admira molt i aprèn de pressa dels seus bons consells, a més, es diverteix molt.Pau li dedica aquest torneig al seu avi, l’avi Paco, que sempre el portava creuant Mollet caminant al Club per fer classes els divendres, i malauradament ens va deixar a l’abril a causa de la Covid. Ell estava molt orgullós del seu nét quan va guanyar la lliga escolar o les comarcals del Vallès, i de ben segur que l’ha seguit i animat des del cel de Salobreña.No sabem fins a on arribarà Pau, però el que és segur és que la seva passió pels escacs és infinita i ha caigut a un club on l’ambient, els companys, el professor i la directiva fan que sigui molt feliç.

En nom de Pau i tota la família, GRÀCIES.”