Segona visita a Divisió d’Honor al Tres Peons. El precedent fa dos anys, amb un contundent 1-9 en l’any que vam ser campions de Catalunya.
Aquest any, amb una alineació molt diferent de la de llavors. Només quatre dels 10 jugadors que van jugar aquell dia van ser alineats dissabte: Pere Garriga, Cristian Fernández, Esteban Montilla i Ricard Morros. La resta, Adrien Demuth, David Arenas, Eduard Perales, Nathan Ronce, Francesc Fernández i Camille de Seroux completaven l’alineació.
Per part del Tres Peons, superioritat d’ELO a només quatre taulers. La resta, bastant igualat, el que feia preveure una lluita aferrissada pel matx.
Al primer tauler, Demuth va fer taules en una posició on no es podia treure molt més i va posar el 0,5 a 0,5. Va ser un miratge. Els punts van anar a parar al marcador del Tres Peons de manera força clara. Poc després, Nathan Ronce va fer taules contra Daniel Leiro en una posició què, segons els seus companys, s’ha repetit diverses vegades. Amb l’empat al marcador no semblava que les partides perillessin massa, excepte la de David Arenas, força inferior i amb problemes contra el Mestre Internacional Lars Ootes. Per la seva banda, Pere estava atacant, amb negres, a Filemón Cruz en una partida “típicament Garriga”. Filemón, consumia temps i més temps, i el nostre jugador, collant més i més.
Cristian Fernández s’havia deixat un peó a l’obertura i estava patint molt per aguantar, tot i portar les peces blanques i Esteban Montilla, amb negres, tenia una posició força complicada. Per la seva banda, Eduard Perales consumint molt, molt, temps del seu rellotge va tornar a entregar un cavall. Aquest cop semblava prometedor l’atac però, amb tan poc temps, la cosa no pintava massa clara.
Ricard Morros amb peó de més, semblava que s’anotaria el punt i Paco Fernández tenia una posició molt favorable, igual que Camille.
Doncs, en pocs minuts, no massa, les partides es van girar de manera desfavorable i vam passar de l’1-1 al 5-1 en només una hora i sense esperança ja què, les partides què faltaven, no pintaven bé, excepte la de Pere, ja què Paco no podia passar de taules i la resta es van perdre de manera consecutiva. Només Pere, imbatut aquest any a la lliga, va anotar l’únic punt sencer, el de l’honor.
Felicitar als amics del Tres Peons que, sense lluitar pel títol, van jugar amb una gran competitivitat i guanyant de manera molt merescuda. Nosaltres, amb els deures fets per seguir per cinquè any a la màxima categoria, mirem els tres propers matxos amb un objectiu: gaudir dels escacs.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
