Dissabte, quart enfrontament contra la Societat Coral Colón Sabadell Chessy en quatre temporades a Divisió d’Honor.
El primer any, el dia del nostre debut a la màxima categoria, els vam derrotar per la mínima, 5,5 a 4,5.
El segon any, l’any de la consecució del títol de Campions de Catalunya, els vam tornar a guanyar, per 4 a 6.
El tercer any, l’any que el Sabadell va guanyar la lliga, 2017, ens van guanyar per 6 a 4.
I aquest any, ens han tornat a guanyar per 6 a 4.
Dues victòries per cada club, i sempre per resultat ajustat. Independentment de les alineacions, els Sabadell-Mollet sempre són molt apassionants.
Sobre el paper, dissabte la cosa havia de ser diferent. Es digui el que es digui, el diferencial d’ELO i titulats era el més gran del nostre històric contra els amics del Vallès Occidental.
5 GM’s i 5 MI’s, contra 2 GM’s, 1 MI, 2 MF, 3 MC i dos jugadors sense títol, i ELO FIDE inferior a 2200. Nou dels deu taulers, superiors en ELO pels locals.
Però l’equip anava motivat i concentrat, disposat a fer una bona feina i, com mínim, a demostrar que som un equip i que lluitem com sempre, i amb els millors jugadors disponibles.
El matx va començar amb la presència de l’amic, president del Sabadell, Pere Reginaldo, que va marxar per raons professionals i va evitar el “matx presidencial” a ràpides. No dic res, i ho dic tot. Bromes a part, em va permetre jugar amb Adrià Campos Cayuelas, jugador molt en forma, i passar una bona estona de blitz. Curiosament, a la mitja hora de joc, Demuth ja havia rebut oferta de taules per part de Vasquez. Com l’any passat, amb 4 taules als primers taulers, semblava que l’estratègia del Sabadell implicava assegurar els primers taulers i guanyar per darrere. Però la cosa no va anar així.
Taules de Demuth, taules de Garriga, però gran victòria d’Arenas contra Stella. 1 a 2 i tot obert. La partida de Montilla contra Camallonga pintava força millor per nosaltres. Perales contra Romero semblava molt positiva per nosaltres, però s’havia de jugar molt encara. Morros contra Lázaro (un enfrontament ja clàssic als nostres matxos) era incerta, amb peó de menys pel Ricard, però posició “divertida”. Jo apostava per taules com molt. Al vuitè tauler, la sorpresa. Nathan Ronce posant contra les cordes a Perpinyà i buscant descaradament el punt. Al novè tauler, Guillem repetint enfrontament contra Rahal, aquest cop no semblava que repetiria les taules de l’any passat. Al darrer tauler, Paco, contra tot un MI com Bofill semblava que ho tenia tot controlat. Jo signava les taules. Veient com anava tot, amb un 2 a 1 favorable es podia pensar que el 5 a 5 era possible o el 5,5 a 4,5 o el 4,5 a 5,5.
Però ja sabem com són els escacs. Paco perdia, i poc després, Cristian, Esteban i Guillem també. Amb un 3,5 a 2,5 (taules d’Eduard), poc es podia fer, tenint en compte que Nathan guanyaria però Ricard només podia aconseguir taules, amb peó de menys.
Final, 6 a 4 com l’any passat, i com l’anterior.
Perdre i estar contents per l’actitud de l’equip, diu molt de tots ells. Es van lluitar les partides, no va haver cap gran errada i, malgrat el diferencial d’ELO i titulació, és un gran resultat.
L’any vinent esperem enfrontar-nos al Sabadell amb un equip més competitiu. Amb un parell de GM’s a les nostres files, absents a Dubai, qui sap el que hagués passat.
Com sempre, bon ambient entre clubs i jugadors i molt a gust de jugar a Sabadell (van tres dels quatre enfrontaments), esperant que l’any vinent ens visitin.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
