Quarta temporada a Divisió d’Honor, i encara hi ha enfrontaments inèdits. Curiosament, mai havíem jugat contra el Sant Josep de Badalona. Per nosaltres, una jornada per intentar sumar, ja que el pas matemàtic al grup pel títol ja l’havíem donat la setmana anterior. Per l’ells, la possibilitat de passar al mateix grup, guanyant o empatant, i mirant el resultat del Gerunda-Cerdanyola. Una victòria dels vallesans els hi evitava el patiment de passar al grup per la permanència què, enguany, es preveu duríssim i complicat.
Amb els membres del Sant Josep tenim una excel·lent relació personal. Des-del seu president, Manel Triquell, a la majoria de jugadors, amb els què ens uneix una cordial relació. Des-del principi del matx, i amb les boníssimes pastes que va portar la mare d’en Pere Garriga, ja es va destensar l’ambient. El matx començava i, per primer cop aquest any a casa, en retransmissió, amb el sempre eficaç Armand Reig.
Alineació una mica debilitada al Sant Josep per l’absència dels seus dos jugadors colombians per compromisos internacionals, en aquest cas a Iran. Per la nostra banda, Alan Pichot tornava a liderar l’equip després de tornar de l’Open d’Aeroflot. Juntament amb els GM Krysa i De Moura i el nostre MI local, Pere Garriga, formaven un fort equip amb Cristian Fernández, Esteban Montilla, Ricard Morros, Guillem Garcia, Paco Fernández i la MFF Camille de Seroux.
El matx va ser força tranquil, començant amb un ràpid empat de Cristian i una clara victòria de Pere. Amb l’1,5 a 0,5, encaràvem la resta de la tarda, amb partides força interessants. Alan Pichot va anar agafant cert avantatge contra Joan Fluvià i collant a poc a poc, anava consolidant la posició, per acabar puntuant. Per la seva banda, Krysa, dels darrers a acabar, va jugar una partida molt fina, amb negres, contra Jordi Fluvià, amb un peó d’avantatge que seria decisiu al final. Yago va jugar una llarga, llarga partida contra Jorge Iglesias. Semblava que podia guanyar, però es va anar complicant i les taules eren el resultat més lògic. Esteban Montilla va jugar una de les partides més espectaculars del matx, contra Carlos Fernández, amb una posició molt aguda i que semblava guanyada, però amb situacions de doble fil que feien que el nostre jugador no es confiés. Ricard Morros va forçar en un moment de la partida amb un Txd6 que semblava molt bó i que, finalment, era complicat i va fer que sués una mica per signar taules. Per la seva banda, Guillem va estar tota la partida molt limitat i va acabar entaulant, passant-les una mica magres. Una partida molt bona, realment ben jugada, va acabar malament per Paco Fernández, i va ser l’única que es va perdre del matx. Una llàstima perquè, francament, la posició era força interessant fins què, un salt de cavall, va deixar el nostre company K.O. I, per la seva banda, Camille va lluitar contra el rival amb menys ELO, però que li va jugar de tu a tu i, amb força dificultats, va aconseguir taules.
Un matx cordial, amb resultat molt favorable per nosaltres i amb l’alegria pels del Sant Josep, d’estar salvats matemàticament en saber que el Cerdanyola havia guanyat al Gerunda.
Ara, entrem en la fase pel títol, amb enfrontaments molt durs amb Tres Peons, Escola d’Escacs de Barcelona, Coral Colón Sabadell Chessy i Figueres. Quatre finals que determinaran la classificació que assolim a la lliga però sabent ja que estarem, per cinqué any consecutiu, a l’elit dels escacs catalans, a la màxima categoria, on mai ha militat cap equip més del Vallès Oriental.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
Galeria d’imatges al Flickr del club fent click AQUÍ
