Tercera jornada de la lliga catalana de Divisió d’honor, i visita d’un rival incòmode en l’àmbit esportiu per la seva extrema competitivitat. Dels tres enfrontaments anteriors, una victòria per 5,5 a 4,5 l’any 2015 pel Sant Andreu, un 7 a 3 l’any que vam guanyar la lliga i un 5-5 l’any passat. Espases en alt.
Com notícia destacable, el debut del campió del món sub-16, l’any 2014, l’argentí de 19 anys, Alan Pichot.
Honestament, i és just reconèixer-ho, portàvem un fort equip i anàvem amb certa confiança en els nostres 5 primers taulers per puntuar de manera generosa als primers taulers. Quan portes 5 GM’s i 1 MI confies a obtenir uns bons resultats, ja que, als darrers 5 taulers, la cosa pintava complicada.
Els del Sant Andreu són bons amics. Hi ha una bona relació entre molts dels nostres jugadors i és com jugar contra amics. L’ambient era “dolç” gràcies als pastissos que va portar la mare d’en Pere Garriga.
El matx va començar puntual, com ens agrada, i de seguida es va veure que no seria fàcil. Amb el desenvolupament de les primeres jugades, i quan portàvem més d’hora i mitja de matx, no es veia gens clar, ni per una banda, ni per l’altra.
Adrien Demuth va signar taules amb Miguel Muñoz i, de seguida, es perdia una partida inesperada, pel teòric potencial del nostre jugador, el GM David Arenas, contra el MF Sayed Akbarinia. Arenas estava afectat perqué sabia que el seu punt era important. A més, i aquí començava la nostra preocupació, el nostre primer tauler estava patint amb blanques contra el fort GM Movsziszian del Sant Andreu i el GM Leandro Krysa, estava inferior, també amb blanques contra l’Erik Domínguez.
Per sort, la partida de Pere Garriga, al cinquè tauler pintava bé, peró davant tenia al, sempre, dur Kike Colón. El nostre MF Cristián Fernández estava atacant amb negres a l’Einar Castellano, però era una posició molt boja i no estava clar del tot. Esteban Montilla semblava sòlid contra Joan Bautista i Eduard Perales, una mica inferior de temps, tenia una posició molt bona.
El duel d’amics de la infància, Morros-Travesset, aquest cop no semblava que acabaria en taulers com en una ocasió anterior. Tots dos eren molt conscients de la importància del matx. El Sant Andreu, líder amb 2 de 2 encontres possibles no anava a perdonar ni un punt i nosaltres no podíem fallar, després d’empatar amb el Gerunda, ja que, perdre amb el Barberà, entrava a les travesses inicials.
Ricard Morros encarava el final de la partida, atacant al sempre perillós Quim Travesset. Per la seva banda, Guillem Garcia tenia una posició aparentment bona contra Oriol Delisau. Tot podia passar.
Els pitjors auguris es van anar desenvolupant. El matx va anar oscil·lant de l’1,5 a 1,5 amb la victòria de Cristian, a l’1,5 a 2,5 amb la derrota de Pichot, i nou empat a 2,5 amb la victòria de Montilla. Unes taules al tauler 10 entre Guillem i Oriol, posaven el 3 a 3 i massa emoció pel nostre gust. La victòria de Pere Garriga ens posava 4 a 3, peró la partida de Krysa estava pràcticament perduda, i així va ser. Amb un 5 a 3 al marcador, gràcies a la victòria de Ricard, i dues partides en joc, va arribar la derrota de Leandro i el 5 a 4 provisional acostava el fantasma de l’empat, si Eduard no aconseguia, com mínim, empatar una partida que havia tingut molt bé, però que ara semblava difícil de guanyar. Se li van cursar ordres d’equip d’oferir taules, però no ho va entendre, i va seguir. Després, se li va tornar a dir, i tot i oferir-les, el seu rival, lògicament, va rebutjar-les i va voler seguir. Poc després, amb molt poc temps al rellotge, el seu rival les va oferir, i el 5,5 a 4,5 va pujar al marcador.
Aquest Sant Andreu és un gran equip. Amb alguna baixa, i ens van posar molts problemes amb l’equip més fort disponible, un cop finalitzat Gibraltar, amb la incorporació d’Alan Pichot i la tornada d’Adrien Demuth del seu periple per Oceania.
Desitgem seguir gaudint dels Mollet-Sant Andreu i els desitgem molta sort en el que resta de lliga.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
