Contundent victòria de l’Escola d’Escacs de Barcelona.
No es pot dir res més.
Realment va ser un matx amb resultat inapel·lable pels visitants.
Veient les alineacions no es podia pensar com aniria la tarda.
Per part dels visitants, els grans mestres Peralta, Moskalenko, Aroshidze i Narciso, els mestres internacionals Matnzazde, Grafl i Hernando, els mestres FIDE Chueca i Àvila i tancava l’equip Max Orteu.
Per la nostra banda, els grans mestres Pichot, Demuth i Arenas, el mestre internacional Pere Garriga, els mestres FIDE Fernández i Montilla, els mestres catalans Perales, Amores i Morros i el mestre FIDE femenÍ De Seroux.
A priori, alineacions per competir i per lluitar.
Fins les 7 de la tarda, pràcticament cap partida decidida, encara que la cosa començava a pintar complicada.
La majoria de partides, excepte la de Demuth, amb clar avantatge de temps, pintaven malament de rellotge i, en algun cas, era realment complicat afrontar el final de la partida amb tan poc temps.
Javi Amores, que habitualment no pateix pel temps, tenia pocs minuts. Al seu costat, Ricard Morros, amb una posició que semblava força superior, no tenia massa temps però apuntava a victòria, o empat en el pitjor dels casos. Per la seva banda, Camille, amb poc temps semblava que tenia la posició controlada, si més no, per empatar.
Als primers taulers, Pichot controlava bé la posició contra Peralta que s’estava quedant sense temps. Demuth, amb negres, estava aguantant l’atac de Moskalenko, amb molt poc temps en el rellotge del jugador ucraïnès. Arenas, per la seva banda, tenia una posició de doble fil contra Aroshidze que no pintava gens bé.
Al quart tauler, Pere Garriga aguantava bé amb negres contra Narciso i semblava que tenia un lleuger avantatge. Així i tot, la posició del nostre jugador no anava millorant. Cristian havia entregat una peça per dos peons pensant en què podria treure quelcom però la cosa s’anava complicant a poc a poc. Per la seva banda, Montilla tenia tants peons de més, que feia mal a la vista veure tants peons blancs i tan pocs negres. La cosa no pintava bé. Al costat, Eduard Perales, estava atacant, amb tot però no es podia descuidar, ja que, qualsevol errada, podia costar-li cara (com al final va succeir, amb poc temps al rellotge).
I van començar a caure les partides. Van ser uns minuts d’autèntic caos. A les 19,16 es perd la primera partida, a les 19,24 la segona, a les 19,59 la tercera i a les 20,05 ja anem 0-4. A més, en aquell moment, està clar que la resta de partides no semblen molt positives. Recapitulant, Pere Garriga sembla que no podrà passar de les taules, Pichot lluita per guanyar, Demuth per empatar i Arenas per no perdre. Per la seva banda, Eduard aguanta, amb poc temps, Javi lluita, i Camille encara aguanta. Poc després, Pere signa taules, Eduard perd i Javi també. Cau Arenas, cau Camille. Cau tothom. Sembla una maledicció. Demuth signa taules. Estem 1-8 i la cosa pot acabar, com molt, en un 2-8 que és un resultat francament molt clar i no deixa cap mena de justificació: van ser superiors, molt superiors i acaba el matx, a les 9 de la nit i els felicitem, els acomiadem i marxem a casa.
Ara, la lliga s’atura per Setmana Santa un parell de setmanes. Ens queda el líder, el fort Sabadell i el Figueres. Haurem acabat una llarga, interminable lliga, especialment a la segona volta, amb els deures fets i la permanència a la màxima categoria dels escacs catalans per cinquè any consecutiu, la Divisió d’Honor.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
