Crònica a càrrec de Ramón Caro.
Afrontàvem el (curt) desplaçament a Cerdanyola del Vallès amb dues coses molt clares: una, que havíem de guanyar per tenir aspiracions a guanyar la lliga, i la segona, que depeníem de què el Sabadell empatés o perdés.
Vam arribar a la seu del Cerdanyola, al mític Bar Grau, on ja vam trobar alguns dels jugadors, liderats per l’incombustible Jaume Grau. Vam fer una mica de broma amb Codenotti i la possibilitat d’un Grau-Caro que mai s’hagués produït, ni jugant jo de 10, ja que Jaume va jugar de 9 amb els locals.
Abans de començar, tots pendents de les alineacions a Barcelona. Si l’Escola d’Escacs de Barcelona, presentava un equip similar al de la jornada anterior contra nosaltres, “hi havia partit”. Si, per desgràcia, no podien, o no volien, fer-ho, llavors la cosa pintava magre. Primera sorpresa, positiva. L’equip era similar, inclús una mica més fort que el de la setmana anterior. Les alineacions de Feher i Bofill donaven un plus a l’Escola, per enfrontar-se a un Sabadell que havia alineat els millors jugadors disponibles, sabent tothom que Navara jugava la Bundesliga i que Andrea tampoc i era. Només Agrest podia haver estat la sorpresa. Finalment, dos forts equips enfront i nosaltres contra un Cerdanyola on la sorpresa era Oratovsky per nosaltres, ja que no l’esperàvem del tot.
Comença el matx i, la veritat, molt pendents del que succeïa a Barcelona. Amb les alineacions presentades i, un cop transcorreguts uns minuts, vam fer una porra tauler a tauler. Javi Amores va posar un 6-4 i jo un 5,5-4,5. Vaig errar alguns resultats individuals, però, ves per on, al final vaig encertar, més amb el cor que amb el cap.
El matx no pot començar pitjor. Amores, jugant la seva estimada escandinava, queda perdut molt aviat i Cristian, contra el jove cubà, Alonso, fill del vell conegut René, ho passa malament i sembla que pot perdre. Tot i que, analitzant després a casa, no estava tan clar i tenia inclús avantatge, tots estàvem preocupats pel començament del matx.
A les 18,30 Amores ja havia perdut i posava al marcador a favor del Cerdanyola. Poc després, Garriga i Vocaturo guanyaven les seves partides i ens situàvem a favor al marcador. 1-2 i tota la tarda per davant, tenint en compte que, Escola d’Escacs i Sabadell anaven 0,5 a 0,5 encara. No servia guanyar al Cerdanyola, si els de Sabadell guanyaven.
Poc després, les victòries d’Esteban i Leonardo, ajuden a pujar el marcador a 4 i la derrota de Cristian, ens posa a un punt i mig de la victòria. A falta de 4 partides, i amb tot per decidir al matx dels nostres rivals pel títol a Barcelona, intentem assegurar el resultat. Bachmann sabem que no perdrà i que Oratovsky anirà malament de temps (de fet, ja anava). Bals sembla que havia de guanyar però no ens refiem i Guillem accepta les taules. Amb 2,5 a 4,5, Ricard Morros, el “fons d’armari” imbatut accepta les taules ofertes per València per esperit d’equip. Amb l’empat, estem 3 a 5 i amb les taules segures de Bachmann haurem guanyat. Efectivament, Bals remata la partida i ens dóna la victòria i Bachmann signa taules i, per tant, el definitiu 3,5 a 6,5. Jaume Grau és la persona més feliç del món perquè podrà veure el Barça (poc després, no ho serà, quan perdi amb la Reial Societat, però això ja no ho vam viure).
Després d’acabar el matx, tots ens situem davant el monitor del PC de “darrera generació” del Cerdanyola per veure la retransmissió en directe al portal de la Federació.
Que si Rakhmanov està millor, que si Peralta farà taulas, que si Narciso ha de guanyar això, que si Lorenzo guanya i Rahal també… Tots els “i sí”…, donaven la victòria al Sabadell per un 4,5 a 5,5 i semblava que la possibilitat de ser campions de lliga en el segon any a la màxima categoria s’esvaïa. El cronista, i president del club, va haver de marxar de la sala de joc i, amb tres partides en joc, la tarda “de transistors”, passa a ser “tarda de whatsapps” amb els jugadors repartits en diferents cotxes. Per whatsapp, Pere Reginaldo em confirma la derrota inesperada de Rahal per temps i la pèrdua del matx. Pel que sembla, estava ja perdut després de malbaratar una posició molt superior. En aquell moment, doble sensació. Amarga per posar-me a la seva pell, perdent una partida molt superior, i el matx, per temps. Dolça, com rival, de saber que depenem de nosaltres mateixos per guanyar una lliga estranya com poques, però difícil de guanyar com totes.
La clau de l’equip, al marge del bon ambient i la gran il·lusió per fer quelcom gran, ha estat el rendiment dels fitxatges dels titulats del darrer any, i la consolidació dels 3 anteriors.
Axel Bachmann amb 5,5/7, Daniele Vocaturo amb 3,5/5, Twan Burg amb 1,5/2, Yago de Moura amb 4/4, Leonardo Valdés amb 6/7 i Marco “MVP” Codenotti amb 8/8 totalitzen 28,5 dels 63 punts aconseguits per l’equip. Més d’un 45% dels punts aconseguits als primers 6 taulers, on t’enfrontes als rivals més forts. Vist d’una altra manera, un 86% dels punts en joc als taulers d’aquests jugadors s’han aconseguit i només 1 derrota de les 33 partides disputades per ells. Si sumem el bon rendiment, especialment de Cristian i Ricard, sense desmerèixer a tot l’equip, entenem perquè estem on estem.
Ara, una setmana de calma i relaxació, per gaudir del que hem aconseguit: ser líders, a mig punt del segon classificat i amb opcions reals de ser campions de Divisió d’Honor, cosa que cap equip del Vallès Oriental ha aconseguit mai.
Dissabte 16 d’abril, només 4 dies després que el club celebri el seu 85è aniversari, ens visita el Figueres. Respecte màxim al rival i concentració absoluta per aconseguir la fita.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
Galería fotogràfica al Flickr del club fent click AQUÍ
