Dissabte 11 d’abril, després d’una aturada de 15 dies per la Setmana Santa i el Campionat de Catalunya individual d’edats, tornava la inacabable lliga a Divisió d’Honor. Amb cert cansament, els jugadors afrontaven la primera de les dues intranscendents rondes, un cop certificada la permanència el 21 de març amb la victòria davant del Catalunya.

Amb els millors jugadors dels disponibles per jugar, ens vam desplaçar al Clot Arena com diu col·loquialment Patty Llaneza al local del Foment Martinenc. Al Foment hi ha molta gent amb la qual tenim bona relació i, a més, és un dels clubs històrics i on han jugat alguns dels millors jugadors catalans que ha donat el nostre esport. A les seves parets, fotos de Marc Narciso amb (molt) cabell, d’Òscar de la Riva quan era adolescent o d’un Jordi de la Riva quan era nen, són exemple de la trajectòria d’un club d’amics, amb jugadors de molt bon nivell i un ambient on ens trobem a gust.

A l’ambient, la necessitat del Foment de guanyar per aspirar a la salvació sense dependre d’altres resultats, guanyant la darrera ronda. Per part nostra, la determinació de demostrar la lògica serietat que implica jugar un matx on tu no et jugues res, però la teva actuació pot condicionar altres equips com el Catalunya o el Terrassa, per exemple. Els jugadors del Mollet anaven per la victòria, i des dels primers instants va quedar clar per com van anar les partides.

Sobre el paper, a tots els taulers, excepte al primer (per poc), lleugera diferència d’ELO a favor dels locals, amb 2 taulers amb clar avantatge com van ser el 9 i 10, on Javi Morais i Teresa Muñoz (debutant a Divisió d’Honor), on semblava que els locals, per lògica, esgarraparien 2 punts.

Comença el matx i el signant, assumeix la figura de delegat del matx, voluntàriament, per tal de què tothom pogués jugar còmodament. Si s’havia d’enviar algun resultat, era millor que els jugadors del Foment estiguessin per la feina. Fair play per davant i, per distreure’m vaig posar ELO, codi FCDE i ordre de llista a l’acta on Patty havia col·locat els noms dels molletants, al costat dels del Foment.

La mala cobertura va dificultar la retransmissió via Facebook, cosa que posava nerviosos a alguns jugadors “a l’altra banda de la xarxa” que, des del matx del Catalunya, volien saber com anava. El marcador no es va moure fins quasi les 18 hores, quan Cristian i Torrecillas van signar taules. Als voltats de les 19,25, Garriga guanyava un interessant final contra Granados i Bals perdia contra Jordi de la Riva. El matx es posava 1,5 a 1,5.

En aquell moment, la partida de Valdés semblava igualada, la d’Esteban estava un xic millor aparentment, la de Javi pintava bé, la de Ricard estava força complicada amb una posició bastant aguda, la de Guillem pintava regular i, per darrere, sorprenentment (per la diferència d’ELO), Teresa semblava millor, en una partida força complicada i Morais, igualat, rebutjava taules perquè, com li vaig dir “hem vingut a jugar, i juga”.

Les taules entre els mestres internacionals Jerez i Valdés, posaven el 2-2 al marcador i, en aquell moment, tot estava obert. De fet, pintava més 5-5 que una altra cosa, tot i que faltava molt.

Amb un seguit de jugades tàctiques, Teresa derrota un rival superior en 131 punts d’ELO i obté la recompensa al seu debut a Divisió d’Honor. Tots contents per ella que, ben segur, ens donarà molts punts l’any vinent si continua amb aquesta solidesa. De fet, al campionat ha sumat 4,5 de 6 punts disputats, registre molt bo i amb rivals superiors en 5 ocasions. Morais, recuperant la confiança, acaba guanyant el final que semblava taules i ens posem 2-4.
En aquell moment, la cosa pintava perduda a la partida de Guillem, complicada tirant a malament a la de Ricard, regular a la d’Esteban i molt bé a la d’Amores. Me’n vaig a fora un moment, i quan entro, em trobo amb Amores que diu “he perdut”. Incrèdul, veig que el final de taules com molt pel seu rival, es va transformar en el 3-4 , i amb la partida de Guillem ja molt inferior, la de Ricard regular i la d’Esteban complicada, semblava que el matx acabaria 6-4 com, finalment, va acabar.

Molta alegria entre els jugadors del Foment i, també, molt bones sensacions entre nosaltres al comentar el matx sortint del local del club del Clot. Anar amb un equip no titular, aconseguir 4 punts i donar la cara, ens dóna molta moral de cara a l’any vinent. Tenim equip A titular, tenim suplents de garanties com hem vist al llarg del campionat i tenim il·lusió.

La darrera ronda contra Peona i Peó, servirà per dir adéu a la primera temporada a Divisió d’Honor, amb la tranquil·litat d’haver mantingut la categoria i amb la confiança que dóna haver superat amb bona nota el primer any a l’elit dels escacs catalans, havent aconseguit també que els equips B i C mantinguin la categoria.

L’any vinent, més i millor. De moment, dissabte 18 d’abril, al club, rebem al Peona i Peó que, ja salvat també, vindrà a intentar guanyar per aconseguir un impecable 4 de 4 a la segona volta.

Acta de l’encontre fent click AQUÍ