Barberà – Mollet

L’equip afrontava el primer desplaçament a Divisió d’honor, molt a prop de Mollet, concretament a Barberà del Vallès.
Vam arribar la majoria amb molta anticipació, i Esteban, Leonardo i Daniele una mica més tard, tot i que, quasi 20 minuts abans del matx, faltava un jugador. ¿qui? Jordi Bals, que ens va fer patir uns minuts fins que va contestar a la trucada que li va fer el seu delegat i president.
Per uns minuts va planejar sobre els presents la terrible possibilitat de que Jordi no vingués i hagués de jugar de 10 el “presi”. Afortunadament, això no va passar i Bals va arribar (tard, però va arribar).

Mentre esperàvem, tots junts, els jugadors del Barberà anaven arribant individualment i, en alguns casos, ens van saludar, ja que coneixem a alguns.

L’ambient entre els nostres jugadors era d’expectació i una mica de tensió. Després de debutar a la màxima categoria amb un grandíssim resultat guanyant al Sabadell, afrontàvem el duel amb un altre dels equips més forts, amb dues baixes respecte a l’alineació que vam presentar a la primera ronda, ja que Axel Bachmann estava jugant a Gibraltar i Mariano Mayans no podia jugar. Els del Barberà, lògicament no esperaven Axel i així ens ho van comentar.

Els companys del Barberà ens van rebre cordialment, posant a la nostra disposició aigua i sucs per fer més agradable la jornada d’escacs. Les nostres expectatives es van confirmar al veure l’alineació del Barberà, molt forta i amb 7 taulers superiors en ELO als nostres, alineant 1 GM al primer tauler i 4 MI’s als següents. Nosaltres, vam poder alinear, 1 GM i 1 MI com titulats, a més dels nostres combatius jugadors que volien plantar cara. I es va plantar.
El matx va començar i les partides es van desenvolupar normalment, sense massa novetats, fins que als voltants de les 18 hores, Montilla semblava guanyat ja i Amores perdut. De fet, Javi va ser el primer a finalitzar la partida, i amb molt mal gust de boca personal, com ens va manifestar. Deixar-se la dama, i en retransmissió, no agrada a ningú, encara que sigui contra un fort mestre internacional. Javi va quedar malament a l’obertura (estranya, per cert) i no hi havia molt a fer. En canvi, Montilla, va fer que els espectadors veiessin com Gómez Jurado, segurament atabalat per la seva situació, intentés tot, i més, ja totalment perdut i amb molt material de menys. Amb 1-1, tot estava obert. Les partides indefinides, però, encara que Víctor Pont no ho volia reconèixer (ni diumenge al matí quan ens vam tornar a veure), amb avantatge pel Mollet amb peó net de més a la partida Bals-Pérez Mañas i qualitat per peó a favor de Valdés-Vasallo. La resta, a cara de gos, s’estaven jugant sense massa avantatge, excepte Cristian contra Jonathan Alonso, on semblava que ho tenia una mica millor el nostre company.
Passades les 2,5 hores de joc, encara no s’havia mogut el marcador del 1-1 però Ricard estava en posició força complicada, esgotant el seu temps i entregant qualitat contra el MF Erik Ramírez. A prop de les 19,30, Valdés signava taules, amargues per ell segons ens va dir, amb qualitat de més, quan no podia fer res mes. El matx continuava 1,5-1,5, encara que Bals, Guillem i Paco estaven força “tablífers”, tot i que Bals continuava amb peó de més.

Garriga, jugant contra el mestre internacional Florian Grafl, ens delectava amb un blitz del seu rival (va arribar a tenir menys de 20 segons de temps, i Pere, com sempre) molt més de mitja hora. Finalment, Pere va guanyar i va posar el Mollet per davant al marcador. 1,5-2,5 i l’esperança d’empatar el matx, veient la partida de Bals, i comptant amb la possible derrota de Ricard que va aguantar com un campió davant els atacs de Ramírez fins que va perdre, situant el marcador al 2,5-2,5.
Pocs minuts després, Cristian perdia i el Barberà es posava per davant al marcador, amb unes perspectives poc favorables, doncs Daniele havia atacat “amb tot” i Rizouk s’havia defensat bé, però, al final, va caure el punt pel Barberà i el matx es posava 4,5-2,5. Guillem semblava que no podia passar de les taules i Paco, contra el mestre FIDE, i bon amic de tots, Xavi Bosque, va jugar molt sòlid i, tot i l’avantatge clara al rellotge, no semblava que anava a passar de les taules. Bals, amb peó de més, no va trobar la clara continuació guanyadora (segons va comentar ell mateix al dia següent) i, al final, signant taules tots tres, el matx va finalitzar amb un 6-4 totalment just, encara que, haver empatat hagués estat absolutament lògic, atès que Valdés i Bals podien haver guanyat tal com anaven les partides.

Tot i que no va afectar al resultat del matx, dos jugadors del Barberà van protagonitzar un petit incident que no hauria de produir-se per molt que sigui “costum” en alguns equips. Un jugador es va adreçar a un altre, que no era el delegat, per parlar de la partida i la possible situació de taules i del matx. Els vaig advertir que no era correcte segons el reglament, i em va dir que ell era el capità. Jo vaig dir que, a mi, els jugadors del Mollet, tot i tenir 1900 d’ELO FCDE em consultaven per ser el delegat i no a Ricard Morros, capità moral però no delegat, al ser jugador. Òbviament, no van continuar i vaig dir que, si volien parlar d’ofertes o rebuig de taules, ho havien de fer amb el delegat, Victor Pont. Sóc conscient que es fa a altres equips, però allà ells. El reglament, és el que és. I s’ha de respectar.

Molt bones sensacions d’equip, tothom donant la cara i pensant, ja que ens visitarà el Sitges a casa i això segueix.

Acta de l’encontre fent click AQUÍ

Àmplia galería de fotos al Flickr del Club fent click AQUÍ

Crònica en castellano.

El equipo afrontaba el primer desplazamiento a División de honor, muy cerca de Mollet, concretamente en Barberà del Vallès.
Llegamos la mayoría con mucha anticipación, y Esteban, Leonardo y Daniele algo más tarde, a pesar de que, casi 20 minutos antes del partido, faltaba un jugador. ¿Quién? Jordi Bals, que nos hizo sufrir unos minutos hasta que contestó a la llamada que le hizo su delegado y presidente.
Por unos minutos planeó sobre los presentes la terrible posibilidad de que Jordi no viniera y tuviera que jugar de 10 el “presi”. Afortunadamente, esto no pasó y Bals llegó (tarde, pero llegó).

Mientras esperábamos, todos juntos, los jugadores de Barberà iban llegando individualmente y, en algunos casos, nos saludaron, puesto que conocemos a algunos.

El ambiente entre nuestros jugadores era de expectación y un poco de tensión. Después de debutar en la máxima categoría con un grandísimo resultado ganando al Sabadell, afrontábamos el duelo con otro de los equipos más fuertes, con dos bajas respecto a la alineación que presentamos en la primera ronda, puesto que Axel Bachmann estaba jugando en Gibraltar y Mariano Mayans no podía jugar. Los del Barberà, lógicamente, no contaban con Axel y así nos lo comentaron.

Los compañeros de Barberà nos recibieron cordialmente, poniendo a nuestra disposición agua y zumos para hacer más agradable la jornada de ajedrez. Nuestras expectativas se confirmaron al ver la alineación de Barberà, muy fuerte y con 7 tableros superiores en ELO a los nuestros, alineando 1 GM en el primer tablero y 4 MÍ’s en los siguientes. Nosotros, pudimos alinear, 1 GM y 1 MÍ como titulados, además de nuestros combativos jugadores que querían hacer frente al rival. Y se plantó cara.

El encuentro empezó y las partidas se desarrollaron normalmente, sin demasiadas novedades, hasta que alrededor de las 18 horas, Montilla parecía ganado ya, y Amores perdido. De hecho, Javi fue el primero a finalizar la partida, y con muy mal sabor de boca, como nos manifestó. Dejarse la dama, y en retransmisión, no gusta a nadie, aunque sea contra un fuerte maestro internacional. Javi quedó mal después de una apertura un tanto extraña y no había mucho que hacer. En cambio, Montilla, hizo que los espectadores de retransmisión, y los presentes, vieran como Gómez Jurado, seguramente agobiado por su situación, intentara todo, y más, ya totalmente perdido y con mucho material de menos. Con 1-1, todo estaba abierto. Las partidas indefinidas, pero, aunque Víctor Pont no lo quería reconocer (ni domingo por la mañana cuando nos volvimos a ver), con cierta ventaja para el Mollet con peón limpio de más en la partida Bals-Pérez Mañas y calidad por peón a favor en la de Valdés-Vasallo. El resto, a cara de perro, se estaban jugando sin demasiada ventaja, excepto Cristian contra Jonathan Alonso, donde parecía que lo tenía algo mejor nuestro compañero.

Pasadas las 2,5 horas de juego, todavía no se había movido el marcador del 1-1 pero Ricard estaba en posición bastante complicada, agotando su tiempo y entregando calidad contra el MF Erik Ramírez. Cerca de las 19,30, Valdés firmaba tablas, amargas para él según nos dijo, con calidad de más, cuando no podía hacer nada más. El encuentro continuaba 1,5-1,5, aunque Bals, Guillem y Paco estaban bastante “tablíferos”, a pesar de que Bals continuaba con peón de más

Pere, jugando contra el maestro internacional Florian Grafl, nos deleitaba con un blitz de su rival (llegó a tener menos de 20 segundos de tiempo, y Pere, como siempre mucho más de media hora). Finalmente, Pere ganó y puso el Mollet por delante del marcador. 1,5-2,5 y la esperanza de ganar empatar el match, viendo la partida de Bals, y contando con la posible derrota de Ricard que aguantó como un campeón ante los ataques de Ramírez hasta que perdió, situando el marcador al 2,5-2,5.

Pocos minutos después, Cristian perdía y Barberà se ponía por delante al marcador, con unas perspectivas poco favorables, pues Daniele había atacado “con todo” y Rizouk se había defendido bien, pero, al final, cayó el punto por Barberà y el encuentro se ponía 4,5-2,5. Guillem parecía que no podía pasar de las tablas y Paco, contra el maestro FIDE, y buen amigo de todos, Xavi Bosque, jugó muy sólido y, a pesar de su clara ventaja en el reloj, no parecía que iba a pasar de las tablas. Bals, manteniendo el peón de más, no encontró la clara continuación ganadora (según comentó él mismo en el día siguiente) y, al final, firmando tablas los tres, se finalizó con un 6-4 totalmente justo, aunque, haber empatado hubiera sido absolutamente lógico, dado que Valdés y Bals podían haber ganado tal como iban las partidas.

A pesar de que no afectó al resultado del encuentro, dos jugadores del Barberà protagonizaron un pequeño incidente que no tendría que producirse por mucho que sea “costumbre” en algunos equipos. Un jugador se dirigió a otro, que no era el delegado, para hablar de la partida y la posible situación de mesas y del match. Les advertí que no era correcto según el reglamento, y me dijo que él era el capitán. Yo dije que, a mí, los jugadores del Mollet, a pesar de tener 1900 de ELO FCDE me consultaban por ser el delegado y no a Ricard Morros, capitán moral pero no delegado, al ser jugador. Obviamente, no continuaron y dije que, si querían hablar de ofertas o rechazo de tablas, lo tenían que hacer con el delegado, Victor Pont. Soy consciente que se hace en otros equipos, pero allá ellos. El reglamento, es el que es. Y hay que respetarlo.

Muy buenas sensaciones de equipo, todo el mundo dando la cara y pensando ya en el próximo rival, puesto que nos visitará el Sitges en casa y esto sigue.

Acta del encuentro haciendo click AQUÍ

Categories:

Monthly Archive

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies