Segon enfrontament a Divisió d’Honor amb el Catalunya Escacs Club, molt diferent del de 2015.
En aquella ocasió, tots dos equips, inclosos al grup pel descens, ens jugàvem molt, i nosaltres els vam guanyar, i vam certificar la permanència en aquella jornada 10. El Catalunya, no va aconseguir salvar la categoria. Enguany, han tornat a Divisió d’Honor i ens ha tocat jugar a la primera fase.
Amb el Catalunya mantenim una bona relació, especialment amb els presidents, l’actual David Vigo, i l’anterior, Jordi Morcillo. Ens han convidat al Memorial Coll en els darrers dos anys, i l’hem guanyat, passant una bona estona.
Ahir, vam anar al Casinet amb una forta alineació, motivada per les disponibilitats de jugadors titulats, i les absències de locals com Mayans, Morros, Amores o Bals. Sobre el paper, favorits clars, però sempre amb respecte pel rival que, per sorpresa nostra, no tenia al seu GM Herminio Herraíz, ni a Amigó. El matx començava i semblava que seria plàcid.
Aigua, sucs i algunes pastes, cortesia del club amfitrió, i un matx que es va desenvolupar amb claredat fins a arribar al 0/4 als voltants de les set de la tarda. Per ser honestos, només calia saber com acabaria la cosa, ja que no hi havia cap partida en perill, i només en un parell o tres, semblava que es podien signar taules, com al final es va produir.
El resultat final de 2 a 8 reflectia el que, a les alineacions inicials es podia preveure. Vaig desitjar de tot cor als amics del Catalunya la màxima sort i que, l’any vinent, ens tornem a trobar, al Casinet o a Mollet, amb la mateixa germanor i bon ambient entre clubs que treballem plegats per construir una comunitat escaquística millor per tots.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
